Canvi climàtic. Motor econòmic dels propers anys o problema mediambiental?

Durant els darrers mesos, s'està parlant força del canvi climàtic en tots els àmbits: científic, econòmic i polític.

Se n'ha escrit i parlat força als mitjans de comunicació i, amb l'objectiu de crear criteri, us faig cinc cèntims dels diferents punts de vista que he anat recollint i que crec s'han de tenir en compte per formar una opinió.

Al 1988, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) i el Programa de las Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) creen conjuntament el Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic (IPCC), amb l'objectiu d'analitzar la informació disponible al voltant dels elements científics, les repercussions i els aspectes econòmics del canvi climàtic, així com les opcions per minimitzar els efectes del citat canvi i/o adaptar-se al mateix. A més, el IPCC presta, prèvia sol·licitud, assessorament científic, tècnic i socioeconòmic a la Conferencia de les Partes (CP) en la Convenció Marc de les Nacions Unides al voltant del Canvi Climàtic (CMCC). El IPCC ha elaborat una sèrie d'informes devaluació, informes especials, documents tècnics, metodologies i altres productes que s'han convertit en obres de referència clàssiques que solen utilitzar els encarregats de formular polítiques, els científics i altres experts.

Des de l'àmbit científic, les Nacions Unides encomanen al IPCC (Panel Intergovernamental de Canvi Climàtic http://www.ipcc.ch) l'assessorament als governs, de totes les qüestions científiques relatives al escalfament global. Cada 5 anys, el IPCC emet un informe exhaustiu elaborat amb la participació de 4.000 científics del clima de 130 països, i redactat amb la premissa de consens. Per tant, podem dir que avui en dia reflexa la millor i més sòlida ciència al voltant del canvi climàtic. El IPCC va emetre el passat 2 de Febrer de 2007 a Paris el cinquè informe http://www.ipcc.ch/SPM2feb07.pdf on es deia que en molt alta probabilitat era degut a l'acció humana.

Un altre punt de vista interessant, és el que Fidel Castro va escriure en el diari Grama el passat 27 de Març (http://granma.co.cu/2007/03/29/nacional/artic11.html ), on critica la política d'energies alternatives de Bush; addueix que les noves energies basades en la producció de blat i d'etanol, acabaran per matar de gana als països del tercer món, que prioritzaran la producció d'aquests per combustible, enlloc de per satisfer les necessitats alimentàries; un altre efecte serà que se substituiran els boscos actuals per camps de conreu de blat i etanol, amb l'efecte negatiu que això provoca.

A l'altre bàndol hi trobem, entre d'altres, els articles que Xavier Sala-i-Martin ha publicat en els últims mesos a La Vanguardia; és una visió diferent, i considero interessant, del assumpte:

http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2007/canvi_climatic/canvi_climatic_1_gore.htm
http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2007/canvi_climatic/canvi_climatic_2_ciencia_y_politica.htm
http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2007/canvi_climatic/canvi_climatic_3_Las_Catastrofes.htm
http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2007/canvi_climatic/canvi_climatic_4_El_Tipo_de_Interes.htm
http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2007/canvi_climatic/canvi_climatic_5_Entre_Unos_y_Otros.htm
http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2007/canvi_climatic/canvi_climatic_6_Prioridades.htm

Un últim punt de vista, del que no us en puc facilitar documentació amb mínimes garanties de rigor, sinó únicament un escrit que circula per la xarxa; deixo a la vostra consideració el pes que li vulgueu donar, però si més no val la pena fer-li una lectura.

"El pastel del calentamiento global.
Imagínate que formas parte del G8. Para que te sitúes deberás tener en cuenta que: los miembros del G8 sois los representantes de los 8 países más ricos del mundo; que has sido elegido gracias a la financiación de capitalistas muy poderosos de tu país; que tu representación te otorga autoridad, pero no poder real, ese sigue en manos de las personas más ricas de los respectivos estados. Además de eso deberás tener en cuenta que los que te han puesto ahí te exigen que crees las condiciones idóneas, de forma coordinada con los demás países desarrollados, para que la economía siga creciendo en los próximos años. Y una vez situados la pregunta es ¿cómo crear un estado de ánimo para que los ciudadanos de los países del mundo desarrollado sigan gastando dinero al mismo ritmo o superior en las próximas décadas? ¿Cómo conseguir que cambien de nevera, de lavadora, de secadora, de coche, de que acepten un precio mucho más alto del kilowatio, del metro cúbico de agua, del gas, de impuestos ecológicos (ya existe en el canon del agua), de que aprueben la construcción de centrales nucleares (que no producen contaminación efecto invernadero), etc ¿. La respuesta: convencerles de que es imprescindible hacerlo. Pero ¿cómo y además aunar a la derecha y a la izquierda y evitar las críticas al consumismo? Respuesta: Crear una amenaza global: EL CAMBIO CLIMÁTICO, atribuirlo al efecto invernadero provocado por la combustión masiva de combustibles fósiles, consecuencia del exceso de consumo, e instrumentalizarlo.

Según nos demuestra la historia, los cambios climáticos no son una novedad. El ejemplo más significativo y referenciado es la expansión del imperio romano hacia occidente, el cual fue posible gracias a las temperaturas benignas de la época (ciclo caliente). No hubieran tenido los medios técnicos ni las indumentarias para resistir los fríos actuales de centro Europa. P.e. entre el 58-51 a.C., Julio César conquistó la Galia situando la frontera del imperio romano en el Rhin. Debido a su escaso caudal, se pudo construir un puente con arquitectura técnica romana, que sería imposible hacerlo ahora con el caudal y las heladas actuales. Entre el 41 y el 54, se emprende la conquista de la Britania. Entre el 235 y el 270 empezaron las invasiones germánicas y junto a otros sucesos el declive del imperio. En el 476 finalizó el imperio romano de occidente, aunque prevaleció el de oriente.

Podemos afirmar de forma rotunda que aquel calentamiento no fue motivado por la combustión de combustibles fósiles. No sabemos por que se dan los ciclos climáticos que han sucedido a lo largo de los siglos, pero gracias a la historia tenemos datos de algunos.

Ahora, según predicen algunos científicos, parece que estamos ante uno de esos cambios. La diferencia es que el de ahora se atribuye al exceso de consumo, combustión de combustibles fósiles y el consecuente calentamiento por efecto invernadero. La solución mágica se orienta a consumir más: electrodomésticos de clase “E”, coches con sistemas eléctricos o hidrógeno, centrales nucleares, etc. Es decir consumir mucho más durante unas décadas para renovarnos. Curiosamente necesitaremos utilizar mucho más combustible fósil para obtener la energía que permita hacer esa gran renovación. Paradójico ¿no?.

Hipótesis: el gran capital, a través del G8, ha urdido un plan estratégico para garantizar el progreso de la economía mundial en los próximos 30 años. Hace falta un móvil. El fin es bueno para todos, no es criticable. El plan, basarlo todo en un fenómeno cierto: un cambio climático de calentamiento; la hábil y posible falsedad: atribuirlo a la combustión de minerales fósiles junto con el efecto invernadero y utilizarlo como palanca para que los ecologistas y partidos de izquierda lo apoyen con fe ciega (estaban deseando algo así) y los partidos de derechas, capitalistas y empresarios, se entusiasmen ante el pastel que podrán repartirse. Entre otros, han fichado a Al Gore por una fortuna, le han facilitado un vídeo catastrofista, poco riguroso y lo pasean por todo el mundo en plan alarmista asustando a la población y medios de comunicación que hacen de caja de resonancia con mucho gusto, porque el cataclismo vende.

En definitiva, el calentamiento de la tierra puede ser cierto, pero atribuirlo a los gases invernadero puede ser un bulo muy bien pensado para hacer un gran negocio, instrumentalizando el tema para alienar a los ciudadanos, que estén muy pendientes de ello y no tanto de otras cosas que pasan a ser secundarias, como la ineficacia de los políticos. El pastel empieza a ser realmente tentador: negocio para los científicos, votos para los partidos que aprovechan el argumento, negocio para los medios de comunicación, películas, reportajes, renovación de todos los electrodomésticos por otros más “ecológicos”, coches “ecológicos”, nuevas centrales nucleares en toda Europa (informe favorable oficial publicado por la Comisión Europea), negocio para las grandes empresas eléctricas (desde el mismo gobierno nos informan de que en los próximos años el incremento del coste del Kw será muy alto) y gasistas, negocio para las empresas de agua y tratamiento de residuos, etc. Un gran pastel. ¿quién no quiere un trozo?..."

Espero, en aquest primera entrada del blog, haver complert amb l'objectiu del mateix, que no és altre que posar a la vostra disposició suficient informació de un tema en concret, en aquest cas el canvi climàtic, per a què us formeu una opinió al respecte i pugueu formar un CRITERI.

Naixement blog criteri

Amb data 21 de Febrer de 2007, neix aquest blog com un espai virtual d'opinió, amb l'objectiu de crear CRITERI.

Criteri, del llatí criterium 'judici', i del grec kritérion 'facultat de jutjar'. Segons el Diccionari de la LLengua Catalana criteri és defineix com a Norma per a jutjar una cosa. Per tant, quan donem un criteri estem jutjant quelcom, i conseqüentment cal sustentar-ho.

Avui en dia contemplem amb perplexitat com s'emeten opinions de tot tipus sense cap fonament de base, principalment en mitjans de comunicació, però també en cercles d'amics i familiars.

Per altra banda, l'allau d'informació que els mitjans de comunicació, utilitzant les noves tecnologies, ens posen a la nostra disposició, combinat amb el poc temps que es disposa, fa difícil digerir i assimilar la informació, i per tant es fa difícil poder acabar formant una opinió amb criteri.

Aquest blog intentarà fer l'exercici de síntesis d'informació de cadascun dels temes que es tractin, per tal de posar-la a la vostra disposició i que en treieu les vostres conclusions.

Així doncs, el contingut de cada article s'estructura en dues parts. Una primera on es farà una visió objectiva del tema, degudament documentada, i amb l'objectiu de què tingueu la suficient informació per formar un criteri al respecte. I una segona part subjectiva, on manifestaré el meu punt de vista al respecte del tema, per tal de crear debat i intercanvi d'opinions.

Us animo a participar, bé sigui amb les vostres aportacions referents a un tema publicat, o bé publicant articles en aquest blog. D'aquesta manera contribuirem a què cadascun de nosaltres tinguem cada dia una mica més de CRITERI.